“Atado y bien atado”

EscriptoraAquests dies, com que ja fa un any que els dos activistes Cuixart i Sànchez estan en presó preventiva, acusats de fal·làcies, a la ràdio hem sentit molt aquesta frase: “Espanya és una democràcia imperfecta, sí, amb mancances, sí, però és una democràcia”. Se sol rematar amb dades que diuen que Espanya és a no sé quin lloc del 'top ten' de les democràcies. Però la democràcia ho és absolutament o no ho és, de la mateixa manera que un sol acte de violència et converteix en una persona violenta.

Si diem que Espanya és “una democràcia amb mancances”, també podem dir, llavors, que l’Aràbia Saudita és una dictadura, sí, però amb escletxes democràtiques. Podrem dir que en Romagosa és una persona pacífica, amb mancances, sí, però pacífica, tot i que un dia la seva dona va haver de trucar als Mossos perquè li va pegar. Però va ser un sol dia i perquè havia begut. Podrem dir que aquest vestit que em poso és net, amb una taca, sí, però net. Podrem dir que soc abstèmia amb mancances, sí, però abstèmia, perquè bec gintònics els divendres al vespre, els altres dies no. Podrem dir que soc vegetariana, amb mancances, sí, perquè quan no puc més em foto un entrecot de vedella. I direm, en fi, que hi ha dictadures molt pitjors que la saudita, que hi ha persones molt més violentes que en Romagosa, que hi ha vestits molt més tacats que el meu, que hi ha gent que beu més que jo i que hi ha gent que menja molta menys verdura.

Espanya no és una dictadura, però de la dictadura que va ser en conserva algunes herències fatídiques: el rei, la principal. I el rei li va prometre al dictador, al llit de mort, que vetllaria per la unitat d’Espanya (paraules seves). I si hi havia de vetllar, és perquè la unió és tan artificial com una d’aquelles catifes fetes amb retalls, mal cosits, de pell de vaca. “Atado y bien atado”. Espanya és una democràcia excepte si algú gosa trencar aquesta promesa solemne feta a Franco. I que Amnistia Internacional digui missa.