Autodenominats

Gràcies a un recurs de Ciudadanos (que rima amb “me lo quitan de las manos”) la Junta Electoral prohibeix a TV3 i Catalunya Ràdio fer servir els termes exili, presos polítics o Consell de la República.

Que consideri quines són les paraules que els periodistes han de dir per descriure la realitat que expliquen em sembla absurd, perquè l’opció que hauran de fer servir a partir d’ara tampoc no serà neutra. De la mateixa manera que dir presos polítics descriu la realitat que veu la majoria parlamentària de Catalunya, dir polítics presos descriu la realitat que veu l’oposició. Si un periodista, obligat per la Junta Electoral, diu a partir d’ara polítics presos estarà fent electoralisme (del bo).

Pel que fa a no poder dir Consell de la República, la cosa és més esbojarrada. Aquest nom se l’han inventat els (deixeu-m’ho dir a la manera de la Junta Electoral) “fugados de la justícia”. Ells han posat el nom que han volgut al seu invent. Però si volem parlar-ne n’haurem de dir “l’autodenominat Consell de la República”. Però és que quan hom posa nom (i perdó per la rima) a un producte, esclar que està autodenominat. Com els noms dels programes de ràdio, de les galetes o dels partits polítics. Si tenim en compte les últimes frases que han deixat anar els del partit de Ciutadans, no podem menys que pensar que Ciutadans és una autodenominació. Un ciutadà, en l’accepció clàssica del terme, no insulta (no anomena “paniaguados” els rivals polítics).

¿Si l’autodenominat Consell de la República es digués Consell dels Fugats o La Casa dels Súpers també s’hauria d’autodenominar autodenominat? Llavors potser no. El problema de tot plegat és que, t’ho miris com t’ho miris, la paraula república és tremendament atractiva. Molt més atractiva que l’altra.