Bon vent i banca nova
Llegeixo que el Banc Sabadell trasllada la seu a Alacant i La Caixa a Palma. Suposo que marxen -potser no- per si de cas Catalunya esdevé república independent. Potser és per donar un missatge als clients: “Som espanyols”. Molta sort! Espero que allà on traslladin la seu siguin ben acollits, que aconsegueixin clientela i que els del Sabadell continuïn fent aquells anuncis en blanc i negre, perquè m’encanten.
Traslladar-se ha de ser, avui en dia, una decisió de cor, no pas un boicot o una protesta. Perquè ningú és imprescindible. Quan un banc se’n va d’un lloc, ràpidament n’arriba un altre per ocupar la vacant. I quan un banc aterra en un lloc, ràpidament n’hi ha un altre que ha de plegar, si és que el nou li fa la competència.
En aquest cas, el que se’n va ho fa per demostrar la ideologia (una ideologia que pensa que li surt rendible econòmicament perquè els clients la compartiran) i el que ve ho fa per demostrar la ideologia (una ideologia que pensa que li surt rendible econòmicament perquè els clients la compartiran). Un banc no és un restaurant. Vull dir que el tracte que et pot donar, a hores d’ara, només es basa en el nombre de caixers que té i en les comissions que et cobra. A mi m’és igual anar a un caixer del Banc Sabadell o de La Caixa que a un del Banc d’Aiguaviva.
Si de cop marxessin de Catalunya companyies aèries o consultories o clíniques, vindrien noves companyies aèries o consultories o clíniques, qui sap si més eficaces i amb més serveis. En tot cas, cap poble d’Europa està tan ultramotivat com el català. Si ara, de cop, arriba aquí un banc suís favorable a les nostres reivindicacions, ja pot estar segur que els de l’ANC hi correran a obrir el compte per a la caixa de resistència. I si aquí, demà, s’hi instal·la una clínica belga, que no dubti que tots els apallissats per la Guàrdia Civil hi anirem a fer-nos les cures. No cal que digui que si a Martorell s’hi fabriqués el Seat Indy se n’acabarien les existències en dos dies.
