La campanya de les campanyes

EscriptoraDiuen a 'El Mundo' que la Cámara de España es gastarà 484.000 euros per contractar una campanya internacional que contraresti els independentistes i defensi “que la democràcia espanyola és un estat de dret”.

Esclar que Espanya ho tindria molt fàcil, per estalviar aquests diners (necessaris als estats de dret per a, posem per cas, les pensions). Podria, en lloc de fer campanyes per defensar que és un estat de dret, actuar com un estat de dret. Això voldria dir alliberar els presos polítics, tots en presó preventiva acusats de delictes inexistents. Això voldria dir no empresonar ni citar a declarar per posar-se nassos de pallasso, per tuits de cap mena, per cremar fotos del rei, per fer obres de teatre. Això voldria dir demanar perdó pels cops de porra de l’1 d’octubre, no inventar-se delictes d’odi contra la Guàrdia Civil ni condecorar verges. Això voldria dir que, un cop vistes les protestes pel judici per als violadors múltiples de la noia dels Sanfermines, no hauria de sortir cap ministre dient que “un dels jutges té problemes singulars”. Això voldria dir que es permet als catalans votar si volen marxar –com van fer al Regne Unit amb una campanya pel 'no' tan plena d’amor que aquí seria més marciana que Alf– i que els espanyols poden votar si restitueixen la República que els va arrabassar Franco o si segueixen mantenint la família reial que el mateix Franco els va col·locar.

Com que això no passarà, jo proposo, en canvi, una campanya creativa. El jutge Llarena, el ministre Catalá, la Cristina Cifuentes i els seus amics, l’Ignasi Guardans amb la Susanna Griso... tots fent un rap. “España es un estado de derecho, no digas que es un deshecho o me lo tomaré a pecho... Me saco de la huevera, una portada cañera, y ya te envío a Estremera, se lo digo a Albert Rivera?” Llavors, per coherència, ells mateixos s’haurien d’autoempresonar.