Carme Forcadell, a la presó

No volen amagar-ho, volen que es noti. Volen que es noti la diferència de tracte. Carme Forcadell, la presidenta del Parlament de Catalunya, fa un any que és a la presó provisional. Se l’acusa de rebel·lió per haver permès (per no haver prohibit, per no haver impedit) un debat sobre la independència de Catalunya. Diran que el bunyol de vent està farcit del que més els convingui. Es va presentar voluntàriament al jutge, com els seus companys, sabent que seria tancada a la presó. En canvi, el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero, que ja està condemnat a nou (misèrrims) anys per abús sexual (és un dels membres de la Manada) està en llibertat. Penso en les mares de tots dos. La mare del violador i la mare de la presidenta del Parlament. Què deuen pensar l’una i l’altra? I què deuen pensar l’una de l’altra?

Volen que vegem que el sistema, si cal, està podrit. Volen que vegem que la justícia de l’Estat, si cal, no és justa sinó defensiva d’aquest estat. Un estat que ja va suportar el terrorisme d’estat. Volen que vegem que violar és més “comprensible” que voler la independència. No és que els sembli bé, violar, no. Això no. Però, què carai? Sí que esperen de nosaltres que actuem com les nostres avantpassades. Que no anem als Sanfermines, que sempre ha sigut una festa de nois. Si hi vas, ets una 'buscona'. Els homes, ja se sap... Això volen. Que diguem això. Cada cop serà menys excèntrica la sentència de la minifaldilla, ja ho veureu. Volen tornar al “Totes les dones són unes putes menys la meva mare i la meva germana”.

La llibertat dels membres de la Manada en realitat serveix per donar llustre a la presó dels polítics i activistes catalans. Et recorda que tothom, tothom, tothom mereix més la llibertat que ells. I amb aquest panorama, que el judici no serà just ho sap tothom, però ningú no s’escandalitza. “I què esperàveu?”, et pregunten. Si dius “justícia” es pixen de riure.