Un conte a la vora del foc

Escriptora“Contra el Hallooween no hi tenim res a fer”, xiuxiuegen els adults, mentre torren castanyes amb aquella paella foradada, i picossegen panellets i queixalen un tros de moniato. “És que la castanyada és de vells”, criden els adolescents (amb els preadolescents, que els fan de claca) mentre s’enfiten de sucre processat, recaptat amb arrogància a les botigues i les cases. Reben algun crit merescut, també, d’algun adorable recalcitrant que els diu que això del “tocomotxo” ho vagin a demanar a sa tia. Hi ha tradicions catalanes, com fer cagar el tió, que són imbatibles. Ho tenen tot: escatologia, violència, premi... N’hi ha, com la castanyada, que només existeixen perquè els joves globalitzats les menyspreïn. És com la tele o el mòbil contra els contes a la vora del foc. Si ja no tallem troncs, perquè ja no tenim llar de foc, a què treu cap menjar una bola de mil calories al costat del radiador?

I anem, doncs, a la conclusió, nens i nenes. Us poden dir que si una cosa s’ha fet sempre s’ha de seguir fent, us poden enumerar els desavantatges teòrics i els mals que us assetjaran si feu allò que voleu fer. Us poden dir que tenir rei és necessari o que no podeu votar en un referèndum d’autodeterminació (ei, aquesta no us l’esperàveu, eh?). Us poden ensenyar enquestes cuinades al Ronner per un mal xef per demostrar-vos que allò que voleu només ho voleu vosaltres. Us poden dir que trenqueu la pau i l’harmonia (la d’ells, que ja tenen massa fred per sortir al carrer), que us carregueu la tradició que ens vam donar entre tots. Però penseu en el que no poden fer. No poden dir-vos que allò que voleu no és il·lusionant, divertit, millor que el que us donen ells. Perquè fins i tot ells ho veuen, que el que voleu és il·lusionant, divertit, millor. No us diuen que els moniatos són més bons. Us diuen que les llaminadures no us convenen. I és qüestió de temps que els deixeu allà, al costat del radiador, perquè ells són grans i vosaltres no.