Des de Múrcia amb amor

Periodista i escriptora“Hotelers de Múrcia convidaran els policies que van venir a Catalunya el dia 1 d’octubre a passar un cap de setmana amb tot pagat ”, llegim a l’ARA. Hi haurà una festa, excursions i un sopar de gala. Desconec si entre les activitats programades hi ha boxa, tir amb pilota de goma, ball de bastons o algun espectacle de sado-maso, perquè hi hagi bon ambient i xerinola.

Als murcians també els van pegar. Potser no tant com a nosaltres, els catalans, però els van pegar. A ells per protestar contra les obres de l'AVE. A nosaltres per organitzar un referèndum. No van pegar a tots els murcians, esclar, van pegar als que protestaven. No van pegar a tots els catalans, esclar, van pegar als que votaven i protegien urnes. Pegar no serveix perquè la gent deixi de pensar el que pensa i de vegades no serveix perquè deixi de fer el que fa. Pegar, en el cas de Múrcia i en el cas de Catalunya, va ser un escarment. Deixo de banda que sempre hi ha gent que troba plaer, plaer de veritat, en el patiment o la humiliació aliena. Per desgràcia, de vegades porten armes.

Voldria saber què en pensen, els murcians als quals també van pegar, d’aquest homenatge que els fan els hotelers de la seva ciutat. ¿Troben que pegar-nos a nosaltres sí que mereix un premi? ¿Diferencien entre els cops que van rebre ells i els que vam rebre nosaltres? Per causa del motiu dels cops, ¿hi ha una diferència entre els que van rebre ells i els que vam rebre nosaltres? ¿I les famílies dels policies? ¿Estan contentes d’aquest reconeixement a la feina que han rebut els seus fills, pares, marits o germans? ¿No el qüestionen? ¿Comprenen aquell crit de “que nos dejen actuar”, que vol dir “que nos dejen pegar”? ¿I els treballadors dels hotels? ¿Estan contents de servir policies que han pegat a una gent, llunyana, que se’n vol anar d’Espanya però que no la deixen? De tots aquests que he dit, ¿no n’hi ha cap que estigui indignat? ¿Sí? ¿I on és, que no el sento?