Drets civils i polítics

Fa uns mesos la Generalitat va posar en marxa una oficina per als drets civils i polítics, dirigida pel cupaire Adam Majó, de qui tinc notícia perquè m’agrada el rugbi, i ell és fundador del Manresa Rugby Club. Entre altres coses, l’oficina ja ha denunciat els grups ultres –definició que no ha agradat, es veu, a l’oposició– que es dediquen a anar pels pobles a arrencar simbologia independentista de cases particulars, seus o edificis públics i a fer-ho amb amenaces o intimidacions. O sigui: fent por.

Quan diem “simbologia independentista” diem, sobretot, els llaços grocs: la simbologia que significa que consideres que la presó preventiva de gairebé dos anys i les acusacions de rebel·lió i sedició són un disbarat venjatiu. De llaços n’hi ha per tot arreu, en molts colls, en moltes solapes, en moltes carpetes, en molts carrers. Els porten joves i vells. Que hi hagi polítics amb micròfons sempre a mà que repeteixin que “Carme Forcadell dio un golpe a la democracia” no vol dir que els seus votants trobin bé que la condemnin a morir de vella a la presó per haver promogut un debat sobre la independència.

Aquests ultres que arrenquen llaços de les cases, el que arrenquen entre insults, crits i, de vegades, calimotxo, a part de la seguretat dels veïns, és la possibilitat de parlar de tot això. Fan d’estruç. Amaguen el cap sota terra. A Escòcia o al Quebec, després del referèndum, una societat tan "dividida" com la catalana va continuar convivint, perquè tothom va acceptar el resultat de les urnes. Allà no tenen, suposo, cap oficina dels drets civils i polítics. Que la tinguem nosaltres és una bona notícia. Seria més bona notícia encara que no fes falta, però això no passarà.