Els nostres pares franquistes

Periodista i escriptoraLlegeixo que Andrea Levy, diputada del PP, ha dit que no tornarà a TV3 en solidaritat amb Inés Arrimadas perquè al Preguntes freqüents de dissabte li van preguntar pel pare franquista, pels motius pels quals el seu partit no va cantar Els segadors i pel fet que prioritza el castellà al català als discursos que fa.

Si aquestes preguntes són molestes, incòmodes o impertinents (no pertinents), parlem-ne. Jo entenc que quan et conviden a un programa s’han de portar amb tu com quan et conviden a una casa: amb cortesia. Per convidar-te i tractar-te malament, que s’ho estalviïn. Tot sovint, als programes hi van actors, escriptors o músics. En general, els presentadors procuren preguntar-los per la feina, per intentar que el públic hi tingui interès i la consumeixi. Una altra cosa són els polítics, però. En aquest cas els presentadors tenen el deure d’intentar treure’ls alguna cosa més que eslògans, promeses i aquella frase del dia que els ha dit el community manager que han de repetir i repetir. La Laura Rosel, com l’Ana Pastor, com la Terribas, com l’Évole tenen el deure de fer-los entrar en contradiccions, si en tinguessin. Tenen el deure de fer-los explicar-se, perquè són els nostres empleats.

Preguntar a un polític pel seu pare franquista, per què no canta l’himne de Catalunya i per què prioritza el castellà en els discursos és rellevant. Et dona l’oportunitat d’explicar-te, de desmarcar-te’n o de no desmarcar-te’n. Si jo em dediqués a la política i hagués anat al Preguntes freqüents hauria hagut de contestar les dues primeres preguntes. A la primera, m’hauria desmarcat contundentment de la ideologia que un dia mon pare va tenir (perquè tothom, fins i tot ell, canvia). I a la segona hauria explicat que respecto tots els himnes, que estimo el propi, però que mai no en canto cap. Quin problema hi ha a contestar això? ¿Són preguntes més xungues que les de l’Ana Pastor?