Enumereu, enumereu...

La ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, troba bé que “les persones que treballin a distància tinguin dret al subministrament i manteniment dels equips adequats per desenvolupar la seva feina, així com a una enumeració del material que necessiten per treballar”. Deia, en fi, que “el que ha passat durant la pandèmia, treballant amb el portàtil i atenent els fills, no es pot repetir”.

Jo també trobo que les persones que treballen a distància han de tenir dret al subministrament i manteniment dels equips adequats. Ara bé, sobretot, això només ha de passar amb els assalariats. Els autònoms, que ja tenen un esperit fort i estoic pel fet (saludable, sens dubte) d’haver de pagar per tenir dret a treballar, han de seguir com fins ara (i és pel seu bé). Ja sabem que a ells els faria molta il·lusió poder-se desgravar una part de llum o d’ADSL. Però no se’ls ha de fer cas. Tothom sap que un autònom escrivint a casa no té mai fred, ni mal d’esquena. A més a més, un autònom és com un talp: hi veu en la foscor. No li cal ni llum. I és per això que si gosa desgravar-se el ventilador se li ha de fer una inspecció. Els autònoms poden, com bé diu la ministra, fer una “enumeració del material que necessiten per treballar”, però ja està. Que l’enumerin, si els fa il·lusió.

Pel que fa a això “que ha passat durant la pandèmia, treballant amb el portàtil i atenent els fills”, coincideixo amb ella que “no es pot repetir”. Proposo que els que a partir d’ara hagin de teletreballar portin els fills a casa dels autònoms. A ells ja no els ve d’aquí. On en renyes dos, en renyes sis. El lampista que va a reparar una cuina amb la nena, l’actriu que s’emporta el bebè a l’assaig, el periodista que segueix la roda de premsa mentre entatxona farinetes a la boca del nen, per una petita rebaixa en la quota, en podrien parlar, de fer de cangurs.