Espanyols (globals) pel món
Espanya Global, l’artefacte milionari de Pedro Sánchez, hereu de l’altre artefacte milionari de Mariano Rajoy anomenat Marca Espanya, ha iniciat una nova campanya, i perdó per la rima. No sabem si aquest cop passejaran, de nou, Josep Borrell, Mister Stop It, per les ambaixades. Del que es tracta, com deuen haver endevinat els lectors més desperts, és de fer-li una neteja de cutis a la sentència dels nou catalans, sense dir-ho. Diu que enaltiran valors com "la llibertat d’expressió”, cosa que em fa pensar que, quan vagin a Bèlgica, poden contractar en Valtònyc, perquè canti i ho demostri. També es dedicaran a lloar el feminisme, que és una cosa que sempre queda bé. I en aquest cas, els aconsello que no esmentin el judici que s’està fent (com sempre, amb Vox per allà enmig) a Andalusia a les tres dones acusades d’un delicte contra els sentiments religiosos per anar en processó amb una vagina de plàstic. A l’Aràbia Saudita ho entendrien, potser, però a França em temo que no tant.
Es tracta, en definitiva, de “millorar la reputació internacional del país” i de fer xerrar experts locals (suposo que els paguen) per dir que “Espanya és una democràcia consolidada”. Si la sentència fos absolutòria, no caldrien ni vídeos, ni experts, ni viatges, ni díptics (en definitiva, no caldria la pasta que s’hi deixaran) perquè la cosa es demostraria sola. Suposo, doncs, que ja saben que no ho serà i potser, fins i tot, la podran comentar, entre copa i copa, el Día de la Hispanidad.
Espanya Global és com aquells pits de pollastre envasats on hi diu “Cent per cent pollastre”. Que t’ho diguin, justament, et fa sospitar. Com aquells envasos de llet on hi posa “Conté només llet”. Com aquelles patates rosses on hi posa “Artesanes”. Com aquells anuncis de pa de motlle en què t'ensenyen un senyor amb bigoti blanc que fa al forn de llenya cada una de les llesques, ves per on.
