Fem una reunió
El desastre és tan colossal que a hores d’ara els parroquians que solien fer el cigaló al bar del meu poble (i que ara el fan asseguts al pedrís del davant amb el got a la mà) ja diuen que “escolti, que es mori qui s’hagi de morir, potser val més així”. Aquest dimarts el govern de la Generalitat va demanar disculpes als autònoms per com havia anat la cursa d’espermatozous per aconseguir un ajut. Entenc que el problema és que d’ajuts no n’hi ha per a tothom. La nostra tragicomèdia és el dèficit fiscal, i com que parlar de dèficit fiscal és parlar de política, hi haurà polítics que preferiran la nostra ruïna econòmica que una reivindicació necessària per no condemnar-nos a la misèria. Si ens inventem un impost, una marató, el que sigui per ajudar-nos, vindran de la metròpoli a tallar-nos les ales. Amb la bestial crisi que tenim a sobre, el PP fitxa l’Albert Rivera perquè recorri la nostra llei pel preu dels lloguers. Una mica és el “som vinguts aquí per fotre els catalans”.
Lluitant contra el bàlsam del populisme que malda per envair-me dolçament, entenc que el que governa es desgasta, perquè faci el que faci descontentarà un sector. Si tanca bars, pateixen els dels bars; si els obre, pateixen els sanitaris. Deia l’Aragonès, i ho vaig entendre, alguna cosa com “No hem vingut aquí per ser populars”. El que em molesta profundament són els que no governen i que, albirant la bossa de votants que som, ens fan la pilota: “No es pot criminalitzar la restauració”, et diu un. Criminalitzar? Qui la criminalitza? ¿Hi ha algú que vulgui tancar restaurants, curses populars, concerts, discoteques?
Torna a ser l’hora de la societat civil. Sé que els millors, els que ara tindrien idees, els que cohesionarien, són a la presó (és urgent que surtin amnistiats). Hem de salvar l’economia sense els recursos que tenen altres. El govern de la Generalitat i l’oposició s’han de posar d’acord. Cap de les solucions convencionals ens poden curar. Necessitem noves mesures, un nou sistema d’atur, per tant, nous impostos. Quan arribi la vacuna hem de seguir sent aquell país amb cuiners excel·lents, actors genials, escriptors de talent, arquitectes boníssims, esteticistes meravelloses. Hem de començar a pensar com ho podem pagar, tot això.