Franco i les enquestes

Com que el dictador no s’havia de treure del mausoleu per motius tècnics, sinó per, en teoria, reparar la memòria dels que el van patir, allò de l’altre dia va ser com el que és ara, actualment, la Quaresma: dius que et sacrifiques sense menjar carn i vet aquí que et fots un llobarro al forn. Va ser treure un assassí amb honors. Amb els pilots d’un avió (on hi deia “Reino de España”, esclar) quadrats davant dels hereus, i amb la ministra de negre i en actitud de recolliment. Per què de negre? Per què les flors? Per què aquella transmissió, que no serà gaire diferent del proper funeral d’estat? Suposo que fer-ho amb un aire més de tràmit hauria espantat vots. Però ahir ja sentia a dir que “aviam com ho reflectien les enquestes”, perquè “l’espot electoral de Pedro Sánchez se li havia girat en contra”. No puc més amb les enquestes. Les enquestes que reflecteixen, figura, cada gest, cada moviment, ens diuen que som volubles i que canviem de parer a cada gest, a cada moviment, com si tinguéssim triat el delegat de classe i ens en desdíssim perquè ens ha pres l’esmorzar.

Per descobrir, exactament, si allò que van fer ahir és just amb les víctimes i és “d’esquerres” només cal pensar què haurien fet si els hagués tocat, posem per cas, repatriar el cadàver d’un dictador no propi, com el de Pinochet. ¿Haurien permès que la família estigués allà, que pugés a l’helicòpter (que hi hagués helicòpter) i que es portés la caixa com en un enterrament? ¿La ministra hi hauria estat present?

Ahir Pedro Sánchez va canviar de lloc la tomba de Franco. Mentrestant, però, el Tribunal Constitucional prohibeix al Parlament de Catalunya que reprovi el rei, que és hereu del que ell va col·locar abans de morir, a l’estat on hi havia una república. Per cert, quan tothom retreu que “va morir al llit” què està dient? Que hauria estat bé una revolució? Saltar-se la llei i derrocar-lo? ¿Matar-lo com van fer amb Mussolini?