Gràcies, molt agraïda

Corinna Larsen ha explicat al populatxo que el rei Joan Carles, pare del rei Felip VI, li va donar 65 milions “per amor i gratitud”. Això és amor i això és gratitud, què carai. Una cosa és que et diguin: “Gràcies, t’estic tan agraït...” i una altra de molt diferent és que et diguin: “Gràcies, t’estic tan agraït que demà val més que vagis al caixer a actualitzar la llibreta. Emporta’t la petaca”. ¿Com li devia anunciar, l’emèrit, que li ingressava la pasta? Potser li va dir simplement: “Té, per fer un cafè”. I ella ja va entendre que “fer un cafè” era una manera de dir que a partir d’aquell moment podria construir una cadena de Starbucks a nivell planetari.

De cara a una possible situació similar en la qual jo em pugui trobar, voldria consells dels lectors més emprenedors. No descarto rebre algun regal d’algú de vostès, i creguin-me que ho entendria. Però llavors, com m’haig de comportar? Quan t’ingressen 65 milions al banc què has de fer? ¿Els vas traient de mil en mil i dius que són per a almoines? ¿Li has de dir al director del banc que tens un amic entranyable que et vol agrair aquell somriure que sempre t’il·lumina la cara i que ja et pot preparar la caixa forta? ¿Has de trucar a la policia? ¿Has de trucar a la policia després de treure –què sé jo...– un milionet per fer una petita i modesta festa?

Jo, com molts de vostès, he somniat moltes vegades que em toca la Grossa i ja tinc repartits els diners (segur que vostès també). Tinc pensat que trucaria a la sogra, als cunyats i als amics i els citaria al Via Veneto. Allà faria l’anunci solemne de la pasta rebuda i l’anunci solemne de les reparticions. Creuer per a sogra, diners que li dec a cunyat i a amics retornats amb interessos, ampolles per a tothom, hipoteques eixugades, viatge tots junts. Però no en tinc ni idea de què has de fer quan et passa això de la Corinna. Com que també soc una persona encantadora i ben relacionada em vull anar preparant per si, ves per on, un dia em trobo la sorpresa quan vagi al caixer.