Greta, et puc matar...

Estimada Greta Thunberg, vaig llegir a l'ARA que el teu pare està amoïnat. No m’estranya. Ets a l’adolescència, que és l’etapa de la vida que la natura ha dissenyat perquè els pares puguin pensar que sí, que sisplau heu de fotre el camp, perquè ja no sou gens adorables, i tu et passes el dia fora de casa amb coartada, a sobre. De les adolescents públiques que conec (tu i la princesa Elionor, filla de Felip VI) em caus més bé tu, que almenys fas campana per una causa justa suposo que una mica voluntària i no per fer treball infantil. L’Elionor és com la nena dels del bar de sota de casa, que, ho vulgui o no, ha de servir cafès i fer els deures en una taula de l’establiment.

D’això, Greta. Dimarts van venir a sopar a casa, per acomiadar l’any, la sogra, els cunyats i els amics de l’ànima. Un dels amics va dur això que en diem sinècdoquement cotilló. (Si tornes a classe un dia, Greta, ja entendràs què és la sinècdoque: agafar, com en aquest cas, la part pel tot.) El cotilló és una “dansa amb figures” que s’executava al final d’un ball de societat. D’aquí que, agafant la part pel tot, anomenem cotilló a les serpentines, barrets i antifaços que ens posem per Cap d’Any. En alguns restaurants ja t’ho diuen: “Sopar de gal·la i cotilló”.

Greta, al sopar els comensals van portar plàstic per parar un tren de vapor. Barrets de colors que van durar deu minuts, antifaços que no van arribar a ser col·locats perquè la goma ja es va trencar, serpentines, espanta-sogres, collarets de hawaiana i envasos per als grans de raïm. Estic a favor de no contaminar, em semblen odiosos i prescindibles aquests plàstics ridículs i caducifolis, diria que no pot ser que per una celebració aboquem tones de plàstic al Garraf, però, Greta (que ja t’he dit que em caus més bé que l’Elionor, que és treballadora infantil), si te’ls envio et puc provocar un atac de cor. I això m’espanta.