Grup de treball
Publicava l'ARA (i sort que ho publicava algú) que “el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, vinculat a les Nacions Unides, ha replicat a Espanya que la resolució que va adoptar el 2019 en què demanava la llibertat dels presos independentistes és vàlida”. Aquest grup de treball va demanar l’alliberament de tots ells perquè considerava -considera- que l’empresonament “havia estat arbitrari”. En l’informe, aquest grup de treball, com dèiem, ha decidit "mantenir l'opinió" perquè no hi ha cap motiu nou per no fer-ho. Així consta en l’informe que ha presentat aquesta setmana a la 45a sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU. En aquesta comunicació, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària avisa que l'estat espanyol no ha aplicat la resolució sobre els presos.
Quan aquest grup de treball va emetre la resolució, la Internacional Constitucionalista va apressar-se a menystenir-lo. El grup de treball va passar a ser menys important que una AMPA. Espanya és una democràcia plena i aquest grup de treball segur que és amic dels independentistes i això que està vinculat a l'ONU deu ser molt de passada. Ni cas, visca el rei i visca la Transició. Però si aquest grup era tan tifa i tan poc important i les resolucions que prenia eren tan poc rellevants, ¿per quina raó el govern espanyol va fer-li la petició de “revisar la decisió”?
El govern de Pedro Sánchez va demanar-ho perquè dubtava de la imparcialitat i independència dels experts que la van adoptar. Això, tenint en compte que -com ara sabem- un dels testimonis (sic) clau del judici, Diego Pérez de los Cobos, que va acusar els independentistes de violents i va dir que les càrregues policials eren proporcionades, està implicat en l’operació Kitchen i, per tant, és clarament un testimoni invàlid. De part. I com que el grup d’experts continua demanant l’alliberament dels presos, ara l’ignorem. Com si no hi fos. Visca el rei, la Constitució i fins i tot Rodolfo Martín Villa. Amb un parell. O tres.
