L’hèrnia de l’alcaldessa

A Twitter em trobo un post de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ens explica que s’ha operat d’una hèrnia després del segon part. Aprofita per demanar que no es faci responsable només la dona de problemes com aquest, que “poden no ser greus” però que sí que “afecten l'autoestima”. Diu: “Per fi m'he operat una hèrnia gran que tenia des del meu últim embaràs. Per fi he trobat la força suficient per dedicar uns dies a cuidar-me sense sentir-me culpable”. També diu que, en l’embaràs, es ridiculitzen “símptomes com les nàusees o els vòmits” o que "es nega la sexualitat". També es queixa que no va tenir temps “per fer ioga o piscina o gimnàstica pre i postpart", i que la panxa li va "quedar feta un nyap”. I afegeix: “He passat dos anys i mig sentint que ningú es preocupava per això, que era el meu problema, que el meu cos era més lleig i que discretament havia de comprar-me roba més ampla per dissimular la meva deformitat".

Estimada alcaldessa. És evident que si vostè troba que té algun problema al cos (jo no en diria deformitat) és vostè la primera, l'única –diria– interessada en arreglar-lo, i esperar que ho faci la parella o la mare o el pare no és sa. La panxa que et queda després del part a mi sempre m’ha semblat bonica. Jo no vaig fer ni gimnàstica, ni ioga, però perquè no em venia de gust. Ja li puc ben assegurar que les amigues que en van fer, estaven igual de maques (o, segons vostè, de deformes) que jo. No conec ningú, ningú, ni els de Vox, que ridiculitzi nàusees o vòmits durant l’embaràs, al contrari, però potser vostè ha de vigilar l’entorn que té. La sexualitat durant la gestació pot negar-se però també pot afirmar-se molt. Cuidar-se (ara se’n diu així) depèn d’un mateix (no hem de dependre de ningú, trobo jo) i sentir-se culpable per fer-ho és un error que s’ha d’arreglar amb professionals, siguis home, dona, alcaldessa o guàrdia urbà. No pateixi per si no està maca. Busqui qui la trobi maca. Això és tot, en realitat.