L’imam i el CNI
Sabem, avui, que l’imam de Ripoll mort en l’explosió de la casa d’Alcanar i cervell dels atemptats de la Rambla i Cambrils “va tenir contactes” (i no sabem si encara en tenia) amb el CNI, el Centro Nacional de Inteligencia. Això és semblant a ser-ne confident, diria jo. Ho sabem ara, justament, que el major Trapero, el cap dels Mossos que va dirigir l’operació (tan exitosa) contra els terroristes, ha estat relegat a un despatx, com Bartleby, l’escrivent. En cap altre lloc ningú es permetria aquest luxe, però Espanya i el 155 són així, senyora. La comunitat musulmana va ser fiscalitzada, analitzada i jutjada. Ja ningú podrà tornar a la vida tots els morts, entre ells aquell nen petit.
“Tenir contactes” (ser confident) amb un organisme estatal com aquest, com de la policia, vol dir que cobres, en diners, o potser en drogues, o a canvi de la llibertat, o de la permanència al país, per donar informació. I vol dir que estàs al seu servei, a les seves ordres. N’ets una mena de treballador. No sabem què explicava, aquest imam, al CNI. No sabem si, mentre preparava els atemptats, els donava informació d’ell mateix o si els donava informació falsa, i no sabem si el CNI se’l creia o no se’l creia i si li donava alguna ordre classificada com a secret d’estat, com és un secret d’estat el preu del desplegament policial a Catalunya. No sabem de qui va ser la idea de cometre aquest atemptat. Només sabem que l’imam de Ripoll havia complert condemna a la presó per tràfic de drogues. I això vol dir, diria jo, que era un home segurament molt poc religiós i segurament molt amant dels diners.
L’editorial del diari El País, després de la massacre i abans que els Mossos comandats per en Trapero desarticulessin la cèl·lula, deia: “Lamentablement, el brutal atemptat terrorista que ha viscut Barcelona coincideix amb un moment de màxima confusió política a Catalunya”. I deia també: “Un atac d’aquesta magnitud ha de ser un toc d’atenció que torni a la realitat les forces polítiques catalanes”. Després va venir el rei a la manifestació, on, potser contra tot pronòstic, va ser escridassat.
