Injúries al rei

EscriptoraA Espanya dos músics, Pablo Hasel i Valtonyc, hauran d’anar a la presó per les cançons que han escrit, que resulta que són “enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona”. Però per què només ells?

Seguint la recent norma amb què sembla actuar últimament la justícia espanyola, també és delicte la cançó Matar hippies en las Cies, que proposa acabar amb la vida dels peluts que poblaven aquestes illes gallegues. I La mataré, de Loquillo, que explicava un cas de violència de gènere. Com també l’explicava El preso número 9: tractava del cas d’un senyor que s’havia carregat la dona i no se’n penedia, perquè la dona l’havia enganyat amb un altre, de manera que esperava la comprensió eterna de Nostre Senyor.

I si anem al reggaeton? Diria que no hi hauria prou presons per tancar-los a tots, si la justícia espanyola fos coherent. Romeo Santos a Perjurio parla d’una relació sexual entre un home gran i una menor d’edat, que és un delicte. “Me aproveché de tu inocencia, te quité lo más valioso”, refila l’intèrpret. I Ñengo Flow? Aquest diu: “Mami, no es que yo te quiera decir puta, però si tú eres puta te va a gustar”.

Per quina raó, doncs, Pablo Hasel i Valtonyc sí i aquests altres no? Molt senzill. Perquè Pablo Hasel i Valtonyc no parlen de dones o de hippies. Parlen de l’autoritat d’Espanya. Parlen del rei i de les institucions que el preserven. I això sí que no. Anant a la presó serveixen d’escarment als que han de venir, que ràpidament entendran que es pot fer art amb tot menys amb els que representen Espanya.

Abans, quan els reis eren absolutistes, perquè no fos dit hi havia bufons. Ara a un bufó li poden caure quatre anys. Els de dretes aplaudeixen i els d’esquerres diuen que el que fa és de mal gust.