El joc de paraules de can Felip

El rei Felip, que aviam si resultarà que quan li deien Preparao en realitat volien dir Prepagao, he, he, va dedicar part de la jornada laboral de dilluns a teletreballar: va fer un discurs telemàtic dirigit a l'ONU, com si no fos un grup de treball de l'ONU el que li reclama que deixi en llibertat els nou presos catalans acusats de “sedició” i acusats injustament d’una violència que només va existir en els cops de porra policials. D’entre les frases que va cometre en destaca aquest poètic joc de paraules: "Más Naciones Unidas y unas naciones más unidas".

Interpretar, ja ho sabem, no és fàcil i queda clar que Felip de Borbó està lluny de tenir la convicció i la veritat d’un Pep Cruz. Per això, si hom és dolent, el text grinyola més. Els acudits, els jocs de paraules, les frases de “punt i a part” no només tenen gràcia per al guionista que se les ha inventat. L’humorista (o el comediant o el xarlatà) s’ha de fer seva la lletra, la manera de dir-la. Els acudits i els humoristes són com el vi i les copes. Un bon vi es pot arruïnar amb una mala copa i un vi passable pot ser boníssim en una bona copa. Felip no és un bon humorista (o comediant o xarlatà). I és per això que el joc de paraules li ha quedat de final de curs. Hi ha persones que sempre semblen molt enfadades, que fan –com deia la meva àvia– “cara d’ensumar me...”. (Ho deia així: “Ai, nena, quina me...”). A mi, Felip me’n sembla una, d’aquestes persones. I no és perquè tingui càrrec i corona. Qualsevol mandatari mundial em sembla més rialler, més content. I entenc que un mal intèrpret confon transcendència amb mal humor, gravetat amb mal humor, solemnitat amb mal humor, emoció amb mal humor. Per tant, l’home surt de mal humor i et diu –d’una manera que no pot ser més il·lusionant– la frase aquesta. “Ja hem fet el dia”, que deia mon germà, després de tancar les vaques.