Llepar

L'advocat Alonso-Cuevillas compartia a Twitter un anunci que feia referència al seu gremi honorable. Deia: "Señores abogados, prohibido utilitzar saliva para hojear expedientes fiscales". I el vocable saliva, que les nostres mares anomenaven, en català, "suliva", anava subratllat. M'he emocionat.

No m'he llepat mai els dits per passar fulls de diari o de llibres, però no soc la més indicada per parlar-ne, perquè al súper, quan toca obrir les bosses per a la fruita, maldo i maldo i no me'n surto. Ara, a l'era covid, amb els guants, no cal dir que compraria les cireres una per una i els enganxaria, també una per una, l'etiqueta amb el preu. No estic dotada per saber si una bossa d'escombraries s'obre per dalt o per baix, i em meravellen tant els compatriotes que saben escatir-ho sense dubtes, que els faria un petó a la boca. Tinc un veí que treballa als jutjats. Em diu que hi ha magistrats que prefereixen anar a picar pedra a Sibèria que convertir tots els papers en carn d'ordinador. M'encanta que hi hagi magistrats que llepin fulls. Conec algun ésser viu, nascut abans dels seixanta, que encara posa paper de diari a terra quan ha fregat. A la carnisseria em meravello quan hi ha senyores que demanen fetge tocant-se el propi fetge i, a la polleria, que els obrin el pollastre tocant-se la pròpia carcanada. Adoro els humans que encara diuen que "la Paquita té un mal lleig" i que "la van obrir i tal com la van obrir, nena, la van tornar a tancar, perquè no hi havia res a fer". M'estimo la portera que diu que l'Assunssión la van trobar morta, encarcarada a la cadira, i la van haver de baixar en forma de quatre, a la cadira estant, pel rigor mortis, i que sort que pagava els morts. M'encanta que els magistrats llepin fulls.