Un llibre que és un escàndol

La meva filla, a segon d’ESO, té tots els llibres digitals. No m’agrada –soc una vella– perquè això fa que només pugui estudiar asseguda davant de l’ordinador, però no al tren o sota un arbre, o estirada al llit o a ca l’àvia, cosa que em sap greu. Sé que d’aquesta manera en teoria no gastem paper. Sé també que hi ha alumnes que s’acaben imprimint el tema, perquè algú altre els el pregunti. El llibre de llengua catalana i castellana són exactament el mateix, que em sembla una molt bona idea. Si estudies el que és la metonímia en català, estudies, també, el que és la metonímia en castellà. Ahir, vaig mirar-me els dos llibres, perquè la mossa tenia exàmens. Són un desastre absolut. Estic esparverada de com han passat el mínim filtre de qualitat i només m’ho explico si penso que qui se’ls havia de llegir no ha passat de la primera pàgina.

Deixem de banda els dibuixets infantils, per passar el tràmit, no gens adients als ganàpies de segon d’ESO, que hi ha per aquí i per allà. Al de català, a l’apartat de frases fetes, et pregunten què vol dir “Tenir-hi la mà trencada” i et donen quatre possibilitats. Una d’elles, per exemple, “Ser maldestre”. La que figura que, per eliminació, és la correcta, és “Destestre”. Destestre? Suposo que volien dir “Destre”. Al de castellà la cosa empitjora. Dic jo que deuen haver fet servir un traductor automàtic i s’han deixat paràgrafs sencers (paràgrafs sencers!) en català o en un nou idioma, barreja de tots dos. La meva filla diu que la mestra es queixa tot el dia d’aquest llibre. Si és digital, ¿com és que són tan poc “destestres” de no arreglar-lo immediatament? ¿Com és que el llibre circula i no el corregeixen? No sé si cal que digui el nom de l’editorial. No sé si aquest llibre és un cas aïllat i amb els altres hom s’hi ha mirat més. Potser no l’han editat en paper per evitar que el cremem. Si un alumne, en un examen, escriu com al llibre, suspendrà. No serà destestre.