És un mal que no vol soroll

Diuen els d’Unides Podem que justament “no podem” investigar Felipe González amb el cas dels GAL, que és un cas de terrorisme d’estat, perquè “tothom ja sap què va passar”. I que “l’informe de la CIA no aporta res de nou, per la qual cosa no s’ha de remoure el passat”. Si tothom ja sap què va passar, jo no. Què va passar? ¿Que Felipe González era al darrere d’aquests terroristes creats al laboratori del govern amb els meus impostos? O que no hi era? Jo no ho sé. Sempre s’ha dit, que González era el senyor X.

En un cas d’assassinat (i aquest ho és), ¿si tothom sabés què va passar no s’investigaria el presumpte culpable? ¿No hauríem de fer, justament, tot el contrari? Investigar el que ja sap tothom? Per quina raó un assassí, un defraudador, un conductor suïcida que tothom sap què va fer no hauria de ser castigat?

Els vells nazis o els vells franquistes o els vells pinochetistes sempre fan pena quan ha passat el temps. Els veus fràgils, ancians, ¿vols dir que se’ls ha de jutjar, ara? Però és tenebrós que sigui un estat democràtic que practiqui el terrorisme. Hi ha qui ho comprèn, esclar. La fi justifica els mitjans i tota la pesca. El que és desolador és que un estat democràtic ho faci i se’n surti, i no passi res i continuï anomenant-se democràtic i els partits d’esquerres trobin que no cal remenar res. I això és perquè el terrorisme d’estat no és només assassinar amb els meus diners. És també preparar judicis farsescos i condemnar polítics i activistes a penes de presó més altes que, justament, les d’assassinat, tancar nois a la presó per escarment amb càrrecs inventats, inventar notícies, tapar els escàndols de la monarquia. Esperar-se que un torturador franquista es mori per córrer a declarar que sí, que ara que ja no pot dir res li prendràs les medalles que li va imposar l'Estat, és la mateixa manera de funcionar. Deixar passar el temps. Bona notícia per als sinistres a sou.