Manuel Valls i els territoris
Jean Castex, el batlle de Prada de Conflent, anunciava als ciutadans de l’estat francès (i entenc que, sobretot, es dirigia als de la Catalunya Nord) que valia més que, per culpa del coronavirus, no viatgessin a Catalunya. D’aquest anunci se’n feia ressò el periodista Henry de Laguérie a Twitter. I vet aquí que l’enyorat Manuel Valls li responia, també a Twitter. Li responia a ell, a Emmanuel Macron i a Pedro Sánchez, que en Valls no s’hi posa pas per poc. Deia (tradueixo): “Un recordatori, amical però ferm, Jean Castex: Catalunya no és un país. Deus parlar d’Espanya, suposo”.
Em meravella, em posa a cent, que, per tal de no reconèixer el dret de Catalunya a ser un país (això que reconeix, amb tota naturalitat, aquest polític francès), l’admirat Valls prefereixi fotre tot un estat. Espanya. En Castex demanava als seus compatriotes que no viatgessin a Barcelona, Lleida, Viladecavalls o Sant Kevin de Vallfosca. Però en Valls demana que a més a més no viatgin a Toledo, Múrcia, Villaconejos i Granada. Per negar allò que, amb tota naturalitat, a França en diuen “Le pays catalan”, el, diguem-ne, polític fot i refot tot Espanya. Per evitar el “nacionalisme pervers” siguem “ultranacionalistes integrats”. No és només que un regidor de l’Ajuntament de Barcelona hauria d’amoïnar-se per les crides dels països veïns a no visitar la ciutat que li paga el sou, és que això se li’n refot, perquè, a ell, l'única cosa que li importa és que Catalunya no és un país. Escolti, si les autoritats sanitàries diuen –és un parlar– que no visitem la Borgonya (seria un drama), llavors, seguint els seus raonaments, hem d’entendre que es refereixen a tot França. Vaig a vestir-me de blanc, que demà tinc un casament. No dic on, que el virus no hi entén de territoris.
