La màquina de comptar
Corinna Larsen li va explicar al comissari Villarejo que el rei Joan Carles tenia una màquina de comptar bitllets. Que l’havia vista “amb els propis ulls”. La feia servir cada cop que tornava d’un viatge als Països Àrabs, de visitar els amics.
Hom procura tenir el que li fa servei. Si ets un aficionat a cuinar potser tens una Thermomix i una Pacojet (com m’agrada aquest nom, que no té res a veure amb cap Francesc). Si no, ni se t’acut de mirar els preus d’aquests ginys. Si t’agrada llegir, procures tenir llibres, i si t’agrada veure pel·lícules, potser et fas de Filmin. Si ets granellut, tindràs sabons i cremes al lavabo, i si ets pelut hi tindràs depilatoris. Amb això vull dir que el rei Joan Carles, pare de Felip VI, que té com a avantpassat Felip V, tenia una màquina de comptar calés perquè li feia servei. Vostès potser no saben on es compra, potser no n’han vista mai cap, potser l’han vista al banc, quan els bancs –abans de la pandèmia– encara funcionaven a l’antiga, sense cita prèvia, ni neveres d’aigua.
On devia desar la màquina de comptar bitllets el rei d’Espanya? ¿En un calaix de la tauleta de nit? On deixava els feixos un cop verificats? ¿Només l’havia vista la Corinna o també l’esposa, els fills, les nores, els camarlencs, els sommeliers, els cuiners, els mossos de cambra? ¿En sabia res d’aquesta màquina l’Iñaki Urdangarin, ara empresonat? ¿I en sap res la periodista casada amb el seu fill (de periodista no se’n deixa de ser, encara que no se n’exerceixi)?
De tot plegat el que m’agrada més és aquesta gasiveria que presenten tots els enriquits il·legalment. Els surten els bitllets per les orelles, però si poden, estalvien. En Fèlix Millet va fer pagar al sogre la meitat del casament de la filla. El rei Joan Carles va fer pagar a l’empresari Enric Cusí el viatge de noces del fill, actual rei.
