Un matalàs model Cerdanyola

En la cerca d’un matalàs, amb totes les complexitats que venen al cas, em començo a familiaritzar amb conceptes com viscoelàstica, i m’adono –fa anys que dormim en un llit subjectat per llibres, d’aquells que t’arriben dedicats– que la tecnologia matalassera ha avançat tant com l’aeronàutica. Vet aquí que hi ha matalassos per a esportistes i matalassos per a escoliòtics i per a suadors i per al co-llit (que és la pràctica de dormir amb les criatures i qui sap si ídem amb el gat, també). I pot passar, suposo, que en una família l’un sigui escoliòtic, l’altre esportista i hi hagi un o dos bebès collitadors i suadors. No sé si te’l fan en porcions, llavors. Però esclar, de resultes de la cerca, vet aquí que l’ordinador ja se’m comença a omplir de propaganda de matalassos, i així ha arribat a mi la Mobiprix. No us en parlaria si no fos per un detall encantador, que m’ha arribat al cor. Els matalassos d’aital botiga no tenen els noms pretensiosos i prometedors dels altres matalassos de les altres botigues (que es diuen Saten Nights, Luxe Graphene, Forest, Royal o Sand and Luxury). A Mobiprix hi ha el matalàs model Ripollet, el matalàs model Cerdanyola, el matalàs Santa Coloma, el Rubí i el Badalona.

Em sembla extraordinari i l’únic problema consistiria en triar. Un Badalona o un Ripollet? Un Cerdanyola? Són noms que a una dona com jo l’erotitzen. Ai... Em moriria per dir amb veu d’anunci: “Des que dormim en viscoelàstic Cerdanyola les meves nits són... diferents”. Perquè ¿hi ha cosa més bonica, amics, que fer l’amor al damunt d’un Cerdanyola, un Rubí o un Badalona? Pot competir el Saten Nights amb això? No, mai.