La meitat o res
Llegim a l'ARA que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha parlat sobre la situació dels pares que hagin de cuidar fills en quarantena que no hagin donat positiu. Ha explicat que les mesures per a tots ells –no goso fer servir, de moment, el “nosaltres”– estan recollides en el pla "Me cuida", que permet, com informa l'ARA, que “quan un familiar ha donat positiu l'altre convivent es pugui demanar la baixa i també la possibilitat de deixar de treballar o agafar-se mitja jornada en cas de tenir un fill aïllat a casa sense perdre la feina però cobrant la meitat o res”.
Al voltant del meu cap hi dansen, com satèl·lits, petits cítrics de color carbassa. I això vol dir que al·lucino mandarines. Deixem de banda els autònoms: aquests, tinguem un fill o sis en quarantena, quan no anem a treballar (per exemple a l'agost, quan hom fa vacances) no cobrem. Per això no ens solem posar malalts, perquè no cobrem, però també perquè, si triguem gaire a aparèixer per la feina, els clients se'n busquen un altre. És evident que si a vostè se li embussa el vàter, no podrà esperar un mes que en Manel, que és el lampista de tota la vida, acabi la quarantena, i trucarà a la competència. Però, deixant de banda els autònoms, deixem de banda, també, tots els assalariats que tampoc “no poden” agafar-se mitja jornada. Actors, músics, cineastes, esportistes, cuiners, periodistes o, segurament, el mateix Pedro Sánchez.
Anem, doncs, als que sí que poden, perquè fan una feina que, amb ajustos, podria permetre els torns: telefonistes, netejadors, mossos d’esquadra, informàtics, vigilants de seguretat, jardiners, professors, metges, infermers... Suposo que han d’estar contents, perquè “no perdran la feina”, però, ves per on, cobraran “la meitat o res”. Sembla una bona solució que, com sempre, demana uns petits sacrificis. També hauran de menjar “la meitat o res”.
