Morir-se sent obès

EscriptoraLlegim a 'Las Provincias' que, per evitar la contaminació, la conselleria de Sanitat valenciana prohibeix incinerar persones amb obesitat mòrbida i prohibeix també que les persones susceptibles de ser incinerades vesteixin roba i altres elements massa sintètics (en el moment de l'activitat crematòria). Això pot perjudicar-vos a vosaltres mateixos o als vostres familiars valencians. La meva estimada tieta Pura, per exemple, se'n veu afectada per partida doble. És tan afeccionada als fartons amb orxata com als penjolls de bijuteria i les jaquetes de polièster. És de vida: adora per igual els bufets lliures i les botigues xineses de gangues.

Què hem de fer, ara, els parents d'aquesta dona que dia sí dia també exclama –mentre es fot el gotet d'anís per la pressió– amb una sinceritat que trenca el cor, la frase: "Jo només demano que el senyor se m'emporti"? Què hem de fer quan ens ha dit que no ens pensa deixar ni un anell, ni un sobre amb antigues pessetes que guarda al congelador, ni una dent d'or, a menys que la cremem?

Doncs jo us ho diré, què hem de fer. Dir-li a la tieta Pura, així com al seu home, el tiet Ventura, que si volen ser cremats han de fer règim. Que s'aprimin. I què ens contestaran ells, quan els diguem això? Doncs el que contesten tots els parents quan els demanes que s'aprimin. Que ells no mengen gens ni mica, que gairebé no sopen (excepte la micona de llonganisseta amb pa amb tomàquet, el gotet de vi per dormir bé i el flamet, perquè sense una coseta dolça no saben allitar-se) i que els engreixa l'aigua. La meva tieta, no cal dir-ho, ha pagat "els morts" religiosament cada mes, i mai més ben dit. Vejam si ara també li voldran cobrar suplement de fusta per la caixa. Per sort sembla que la conselleria rectificarà...