No compleixen mai

EscriptoraAra em venen al cap les paraules d’Oriol Junqueras, no sé si en una xerrada o a la ràdio, quan encara no l’havien empresonat, quan encara els d’Inés Arrimadas i companyia no havien pagat un autocar per demanar que no l’indultin (quin càrrec de consciència, tanta maldat, mare meva). Deia, parlant de l’Estat: “Però si no compleixen mai...!” Es referia a les infraestructures, als diners promesos. I repetia: “Però si no compleixen mai...!”

Ahir, al 'Telenotícies', parlaven d’aquests incompliments. Des del 2008 (abans, doncs, del Procés) i fins ara, el 2018, només han executat el 12 per cent d’inversions previstes a Rodalies. El dotze per cent no és res. Si vosaltres, a la feina, només despatxéssiu el dotze per cent de clients, només atenguéssiu el dotze per cent de malalts, només pentinéssiu el dotze per cent de clients, us despatxarien per incompetents.

Tenen tanta por de permetre’ns funcionar que només parlar d’inversions (inversions que no executaran mai) ja els penalitza. Dir que invertiran (dir-ho, eh?) ja desperta la furibúndia dels 'aporellos'. Són ells els que no ens consideren part d’Espanya. Són ells els que veuen, per tant, qualsevol inversió necessària com un regal (que no mereixem) i no com el que és de mínima justícia després de tot el que paguem.

“Heu d’aprovar els pressupostos”, ens diuen. Per què? Perquè així “hi haurà una millora cap a Catalunya”, ens diuen. Però no és veritat. Mai ha sigut veritat. Ens deuen diners des dels temps d’Atapuerca, que ja ens van prometre que ens deixarien construir unes coves millors i que ens enviarien unes destrals de sílex per poder caçar més mamuts (els mamuts que els havíem d’enviar, per la cosa de la “solidaritat neandertal”). No compleixen mai, deia ell. I aprovar els pressupostos servirà només perquè tornin a prometre.