“Noches de pandemia y de ilusión”

El País Semanal publica un reportatge sobre el confinament de la família reial espanyola. Però una família reial, per definició, viu sempre confinada, com els gats de pis. És per això que tenen un palau amb jardins on fer una mitja marató cada dia si volen i, si m’apureu, caça del cérvol i fins i tot tir al plat. (He dit “tir al plat”, però seria, més aviat, “tir a la vaixella”). Ells surten poc o gens. Per entendre’ns: no són de la mena de persones que porten la T-10 a la funda del mòbil. M’aturo, però, en un dels moments del reportatge, sobre aquesta família de quatre, que m’ha semblat revelador. Diu l’autor (tradueixo): “Acaben la jornada mirant una pel·lícula. Cada nit tria el títol un dels membres. És una batalla entre aficionats al cine: una filla aposta per les nissagues de Marvel i Star Wars, l’altra per drames i ciència-ficció; el pare, per l’acció i els thrillers. I la mare fa el paper d’intel·lectual intentant suggerir títols més culturetes. No sempre s’imposa”.

Fixeu-vos que l’autor diu que la reina “fa el paper” d’intel·lectual. Fer el paper d’intel·lectual no és el mateix que ser intel·lectual. Per a l’autor no n’és, doncs? A més a més fa servir una paraula diria que un pèl despectiva: “cultureta”. Però fixeu-vos, sobretot, que si bé l’autor ens assegura que cada dia “tria pel·lícula un dels membres de la família”, després resulta que no és cert i que la mare de la família (la que suggereix títols culturetes) “no sempre s’imposa”. Ai, carai. Llavors no és cert. El pare i les dues nenes trien i la mare també tria però no sempre se’n surt, com els altres, que sí, se’n surten sempre que els toca. Per què ella no s’imposa sempre i en canvi els altres sí? ¿És perquè la resta de la família no és tan “cultureta”? ¿Perquè l’altre adult no ho considera correcte? ¿Té a veure alguna cosa amb la Constitució?