Odieu els nazis

La Fiscalia de l’estat espanyol afirma que “la incitació a l’odi contra els neonazis és un delicte d’odi”. Per tant, si jo (que visc al Regne d’Espanya, de moment) dic que odiar Josef Mengele, que es va fer fotos somrient mentre injectava benzina a les venes d’un presoner per veure “què passava”, és normal, estic cometent un delicte. I si la família d’aquest presoner (al camp de Mauthausen hi ha la seva foto) l’odia, doncs també.

No es pot evitar odiar. I quan odies de manera absurda (per exemple, si ets nazi i odies els gais, els jueus, els republicans, els negres...) has d’anar a un metge perquè t’ajudi a comprendre que tens un problema mental. Però quan odies de manera lògica (odies qui t’ha fet mal o qui te’n vol fer) no has d’anar enlloc, excepte si vols estar més tranquil. Odiar els nazis és normal, perquè han provocat el mal absolut. En realitat, no odiar els nazis és immoral, de la mateixa manera que no lamentar el mal és immoral. Si no odiem els nazis i si no incitem a l’odi dels nazis estem, amb la nostra passivitat, pau interior i ganes de complir la llei, sent connivents amb el mal que provoquen. D’altra banda, no sempre s’incita a l’odi volent. S’incita a l’odi sense voler. ¿Com pot un mestre explicar l’Holocaust als alumnes sense incitar a l’odi? Mostrant imatges dels camps de concentració, dels morts amuntegats, de les tortures inimaginables i donant xifres ja inciten a l’odi. Jo mateixa, com a mare, explicaré l’Holocaust a la meva filla. ¿Que no m’haig d’amoïnar, justament, si no reacciona odiant els nazis? Els únics que, de manera natural i humanista, no odiarien els nazis són els mateixos nazis. Per tant, decretar que “incitar a l’odi contra els nazis és delicte d’odi” sí que és un delicte d’odi.