L'ordinador a classe

El centre de secundària vol ser modern, no pot perdre el tren de la tecnologia i “aposta” (a la carta als pares ho va expressar així) pels ordinadors a l'aula. Cada alumne té un portàtil que fa servir per contestar preguntes o llegir continguts de classe. “És important que s'hi familiaritzin”, diuen els pares. El pagaran durant tota la secundària, cada mes.

Però que cada alumne tingui un ordinador davant dels ulls fa que sigui més difícil, per al mestre, observar si està fent feina o papant mosques. Una llibreta ho permet molt més per dues raons: perquè és plana damunt de la taula i perquè no té Google. Molts nens es posen a jugar o a mirar el Mundo Deportivo durant la classe.

D’altra banda, mirar una pantalla petita i brillant no és el mateix que mirar una pissarra, i no només per les moltes més ulleres que haurem de comprar, n’estic segura, en el futur. Fer un exercici tipus test on has de marcar una creu a l’ordinador no és el mateix que copiar l’enunciat (copiar ajuda a entendre) i contestar-lo a la llibreta. Escriure a mà, més lent que escriure a màquina, fa fer bona lletra. Fer bona lletra ajuda a ser personal i net. Ser personal i net ajuda a ser ordenat i a no ser dispers.

M’agrada que els adolescents tinguin mòbil, tablet, que mirin sèries i que escoltin música. Però em sembla que la introducció de l’ordinador a la classe no millora el rendiment dels alumnes. L’empitjora. També em sap greu, no els enganyaré, que cada cop hi hagi menys llibres en paper i més de digitals.

Algú em dirà que no tots els alumnes tenen ordinador a casa i que és important que s’hi familiaritzin. A les biblioteques hi ha ordinadors. I tots ells, pel gran interès que hi tenen, s’hi familiaritzen de seguida. De seguida aprendran a programar l’ordinador, però, en canvi, trigaran segles a voler aprendre a programar la rentadora, que els resulta tan estimulant com un plat de bledes.