'Overbooking' al Poliorama

Estimats conciutadans, hi ha toc de queda a les deu, però els del teatre poden ser al carrer fins a les onze. Els del cinema, no. Els dels restaurants, tampoc. Alegrem-nos-en pels actors de teatre (tot i que quan surtin de treballar no podran anar a sopar). Pensem que podria ser pitjor. Algú podria haver decidit que fins a les onze només es poden fer obres de Shakespeare, i si l'obra és de hi, hi, ha, ha, a casa a les deu. Si us troben al carrer a les onze haureu de demostrar que no sou uns delinqüents amb la prova de la vostra coartada: l’entrada del teatre.

Això em fa pensar en una qüestió que pot ser, com es diu vulgarment, un win-win. Vosaltres voleu sortir al teatre, però també a sopar a casa de l’amant. Voleu tornar a casa a les onze, però no podeu, perquè el fornici no és un dret essencial. Si no torneu a casa a les onze us hi haureu de quedar a dormir, cosa que implica tota una altra manera de fer les coses. Roncs, explicacions, escalfor corporal, insomni. Vol dir que l’endemà us dutxareu junts o per torns, i que haureu d’anar a fer la cua del pa per fer, després, l’esmorzar junts.

I aquí és on entra la idea. Compreu-vos entrades per al teatre per ensenyar a la policia i aprofiteu l’hora de més. Els teatres es poden ocupar al cinquanta per cent, però els productors ja poden posar a la venda entrades que sàpiguen que no fareu servir. Us poden fer un dos per un o un descompte de sis (més de sis persones no poden quedar per fornicar). Amb el vostre gest esteu ajudant el sector de passada que us ajudeu a vosaltres. De cop, manades d’adolescents aniran pel carrer amb entrades del Poliorama a la butxaca, com qui porta els preservatius. I acabarem que la urbana els preguntarà: “Aviam, de què anava l’obra? A mi no m’enganyes!”