Pablo Hasél com a avís

Fins i tot les anàlisis més progressistes que he llegit als diaris espanyols passen sense fer soroll, com cambrers de restaurant emmoquetat francès, per un fet incontestable: a Catalunya ha guanyat l’independentisme. Si no hagués guanyat, ja podeu comptar que no pararien de dir-ho. “La gent està cansada, esgotada, la gent això, la gent allò, no hi ha majoria...” Doncs, no. A Catalunya, sobretot ha perdut la dreta ofesa, 'numerera', malvada, amb uns líders que semblen més incapaços de gestionar res amb serenitat que nosaltres mateixos, i als quals no voldríem de controladors aeris quan s’enlaira el nostre avió. Catalunya no està dividida (com repeteixen), és 'indepe'. I a més a més no és monàrquica. Els catalans de dretes de bona fe (els que simplement tenen una visió liberal de l’economia, però no combreguen amb els numerets dels buscabregues, i són de l’AMPA de l’escola catalana, que estimen) no tenen a qui votar, ara, i el que els queda és fundar un nou partit conservador, però que reconegui el dret a decidir. Entre l’Arrimadas i la De Toledo, s’han carregat la dreta normal.

A Espanya ha guanyat el PSOE, després de l’episodi de joc brut que ha patit Podem. No ens enganyem, a Podem li han aplicat la disciplina de les clavegueres de l’Estat no tant per debilitar-lo, sinó perquè tots entenguem que el joc brut, si cal, es fa servir, i que si es fa servir no té conseqüències. És com quan apliques un càstig davant de tota la classe. És perquè es vegi de què va la cosa. Aquest diumenge es va produir un gest molt simbòlic. Van detenir el raper Pablo Hasél. Què ens explica aquesta detenció, justament diumenge, com la dels presos polítics i com la de Sandro Rosell? Que a Espanya, governi qui governi, en realitat manen alguns policies i alguns jutges que fan el que toca i ho fan perquè es noti. Que si cal, la jutge Lamela utilitza la justícia com a escarment, sense que passi res. La detenció de Hasél sona a avís. Aquest dilluns, continua el judici –una farsa de judici, perquè les acusacions són falses, ho sap tothom, ho ha dit la justícia europea i no passa res– a cinc polítics que han aconseguit, des de la presó injusta, des del pacifisme, resultats històrics per a l’independentisme.