Els papers secrets del president Torra
Aquests ulls que s’ha de menjar la terra llegeixen en un diari que els CDR van “establir un canal segur per passar informació entre Waterloo i el Palau de la Generalitat”. És la filtració del dia.
Ens demanen que condemnem la presumpta violència (que surt d’aquestes filtracions). Condemnem-la. Passem-nos dos anys condemnant-la fins que no s’aixequi el secret de sumari, i mentre s’enduen qui sap qui més acusat de qui sap quina altra filtració. Ara bé, no acabo d’entendre això dels CDR fent de carters. El president Torra va sovint a Waterloo. Amb això vull dir que si el president Torra i en Puigdemont volien passar-se informació secreta, només havien de quedar, deixar el mòbil en una capseta i fer unes copes enmig del bosc. I si no podien quedar, podien fer un Skype i dir crípticament: “Ja hi ha bolets al Berguedà”. I si els semblava que l’Skype no era prou segur, sempre podien donar-li els missatges a la família, o a la Rahola o a la Laura Borràs. No s’entén gaire que a l’era digital calgui que els CDR facin com Michel Strogoff, que, pobre, va haver de recórrer 5.200 verstes entre Moscou i Irkutsk, perquè algú va dir als tàrtars “Apreteu” i ells van tallar els cables telegràfics més enllà dels Urals.
Tret, naturalment, que la informació que s’havien de passar fos la que em penso. Si allò que el president Torra volia enviar a Waterloo era un text secretíssim. Un text on hi digués, per exemple: “Marialluïsa, tarongina, menta, sajolida, hisop, botja de Sant Joan, timonets, flor de saüc, pela de llimona, quaranta dies a sol i serena”. Per a una recepta de ratafia sí, el president Torra no se’n refiaria de ningú més que dels CDR.
