Per què no els van detenir després d’Alcanar?

El CNI espiava les converses entre els joves de Ripoll, tot i que l’imam no hi participava, i tot i que encara no eren sospitosos de res, segons informa 'Público'. Llegim, a l’informe que en fan, que Younes Abouyaaqoub “talla les frases per no revelar detalls de les seves activitats concretes”.

El bibliotecari de Ripoll –que tenia cada tarda a la biblioteca Younes i els seus amics– em va parlar d’ell a propòsit d’un reportatge per a aquest diari. Guanyava diners, era divertit i sorollós, com tots els altres. Amb això vinc a especular el que diu tothom de Ripoll: que aquest noi i els altres, sense un mentor que els convencés, no van decidir “sols" cometre un atemptat. Sense Es-Satty no hi hauria hagut atemptat. Si se’ls espiava és perquè Es-Satty els havia empès a atemptar i, paral·lelament, n’havia informat el CNI, a menys, esclar, que fos al revés: que fos Es-Satty el que havia estat empès per algú a buscar uns nois per atemptar i, paral·lelament, fer el paper d’informador, per cobrir les espatlles d’aquest algú. Es-Satty no tenia per què informar-ne el CNI, de les activitats que ell mateix feia, a menys que fos un agent doble. Però si el cervell dels atemptats era ell i només ell, no té gaire sentit que fos un agent doble, perquè voldria dir que informava de les activitats que ell mateix i tot sol havia decidit. Excepte, com hem dit, que l’atemptat fos un encàrrec i n’estigués informant com a part del pla: perquè el CNI avortés la massacre, penjant-se una medalla, o perquè la permetés, penjant-se-la després, trobant-los i detenint-los.

Si els vigilaven estretament, com ha quedat demostrat, si els tenien els telèfons punxats, sabien que eren a la casa d’Alcanar. I doncs, com és que no van detenir-los immediatament després de l’explosió? A què esperaven? La resposta, un cop més, és tenebrosa.