El 'photocall'
Com que els polítics de l’Íbex són estrelles, llegeixo als diaris una informació sobre els afers sentimentals d’Albert Rivera. Es veu que s’ha separat.
El cas és que, per acompanyar la notícia, hi ha fotografies d’ell amb aquesta parella (en els moments feliços de la relació). Se’ls veu en diversos actes relacionats amb la feina (la d’ell). Si no es tornen a veure, ella quedarà per sempre a l’arxiu del 'Lecturas' i dels confidencials. Sopars de gala, besamans als monarques... Aquests actes on hom hi va vestit de festa com si fos una estrena de teatre o cinema. L’exparella d’en Rivera, doncs, porta vestit llarg, sabates de taló alt i un d’aquests portamonedes tan petitons i brillants, preciosos, que de lluny semblen un entrepà embolicat amb paper de plata.
El que és curiós, d’aquestes fotos de gala, en un 'photocall' o a la sortida de l’acte, és l’actitud corporal d’elles. No només les de l’ex d’en Rivera, sinó de totes. Totes elles. Si van soles, amb amigues o amb una parella femenina, la foto és frontal i molt menys encarcarada. Whoopi Goldberg, per exemple, es fa retratar amb certa naturalitat. Però si van amb el nòvio i el nòvio és el famós, es col·loquen o les fan col·locar sempre de costat, com un apèndix d’ell, que, en canvi, sí que està frontal. En algun cas, ell es posa la mà a la butxaca, tot franc. A ella, només se li’n veu una, de mà; la que agafa l’entrepà que dèiem. L’altra queda amagada, perquè està una mica per darrere d’ell.
Em recorda aquelles fotos de portada de disc dels anys vuitanta o aquells retrats d’abans en què la dona dreta al darrere posava la mà a l’espatlla del marit, assegut al davant. Així era la nostra fotografia del carnet de família nombrosa.
