La plaga fatxa

Deixeu-me tornar, ara que ha passat més temps, a les paraules de la candidata del PP a Catalunya sobre les relacions sexuals i el “¿Vostès diuen «sí, sí» fins al final?” Quan els de l’esquerra teòrica s’infantilitzen, els de la dreta teòrica s’hi tornen amb més infantilisme. Quan els de l’esquerra teòrica treuen les bones intencions, els de la dreta teòrica s’hi tornen amb les males intencions.

Carmen Calvo, vicepresidenta del govern de Sánchez, va dir que “si una dona no diu «sí» expressament, tota la resta és «no»”. Per tant, proposa reformar el Codi Penal per “acotar” la interpretació dels jutges (després del judici de la Manada). Això, al meu parer, és infantilisme. Un home normal o una dona normal no abusaran de la seva força (la que sigui) en les relacions sexuals. Per tant, aquest o aquesta no tindrà cap problema en firmar cap document de consentiment. Un violador, en canvi, segurament no el firmarà. I si el firma se’l passarà per la bragueta. Algú que pretengui tenir sexe amb algú altre per força, si cal li farà dir “sí” per força. El paper, doncs, és mullat. Si es dugués a la pràctica, aviat, en lloc de dir “No és no” diríem “Firmar «no» és firmar «no»”. I insisteixo, a les relacions entre iguals, de vegades el “sí” es torna “no”, però el “no” es torna “sí”, i no es diu “sí” o “no” explícitament, perquè la seducció ha de ser un joc (potser a Tinder és una mica diferent) i si algú pregunta directament “Vols que anem al llit?”, queda com un friqui i la resposta és sempre “no”.

Davant d’això, els fatxes agafen la idea, l’exageren i la converteixen en una altra cosa, la ridiculitzen, es fan els escandalitzats i ens prometen salvació. Llavors els que érem crítics amb la idea primigènia no tenim més remei que alinear-nos contra els fatxes, perquè no els mou la idea de fer una societat millor, sinó la idea de destruir el que fan els altres. Ho fan allà on fiquen el nas. L’escola, la tele, les dones o la llei de residus.