Tot prenent un riesling

EscriptoraEl deixen lliure perquè no hi veuen delicte de rebel·lió. Perquè no hi veuen violència. Perquè la violència ha de ser concreta, no pas etèria. Perquè si la justícia funcionés així als altres estats, tot podria ser violència als ulls d’un jutge: una mirada, un escrit, una cançó, un improperi. I podria anar a la presó qui ell decidís. Rapers, tuitaires, activistes culturals... El deixen lliure perquè no hi veuen delicte de rebel·lió. Per tant, segurament també haurien deixat lliures els seus companys, presos polítics tancats a Espanya, que no han fet res diferent i tenien menys responsabilitat política que ell o cap.

Això d’avui és un judici sobretot a la justícia espanyola, que s’aplica fins al fons el lema “Todo por la patria”. És un judici a la frase delirant “Els fets són equivalents a una presa d’ostatges amb trets a l’aire”, que és com si un senyor em demana caritat pel carrer i un jutge diu que els fets “són equivalents a un robatori amb navalla”. És un judici a la frase de la jutge Lamela que acusa el major Trapero d’“organització criminal” (organització criminal és la cèl·lula jihadista que ell va desarticular, per exemple) per —Manel, baixa— “la passivitat del cos policial” durant la celebració del referèndum. Passivitat? El contrari d’activitat. Activitat és el que va fer la Policia Nacional? Però com que la Policia Nacional no va requisar tantes urnes com els Mossos, hem d’entendre que la passivitat és no pegar-nos? És no anar “a por ellos”?

Tens un trencaclosques i no encaixen les peces. Però han d’encaixar, perquè t’hi jugues allò que és més sagrat que tot: la unitat de la pàtria. I com que les peces no encaixen agafes un martell i els comences a donar cops. I tant que encaixaran. Encaixaran. Rebel·lió, sedició, organització criminal. Ja ho tenim. I llavors et ve un veí i et diu que les peces no encaixen i que les has fet malbé. Pots seguir pensant que tens un trencaclosques, encara. Qui vol un trencaclosques així, excepte un patriota?