El "problema" dels gitanos
Us parlava, aquest dimarts, de la visita de Manuel Valls al barri de la Mina (que ell no devia saber que no pertany a Barcelona) i si m’ho permeteu avui hi torno. D’aquesta visita en tenim el tuit habitual i prou, com quan va anar a sucar un xurro al carrer Petritxol o com quan va anar a fer-se una foto amb l’amo del bar Pinotxo, a la Boqueria.
De la visita a la Mina hi ha tres fotos a peu dret a l’exterior (ni tan sols una reunió seriosa asseguts en una taula). No hi posa ni els noms de les persones que fa servir. El text diu: “El problema de los gitanos de #Barcelona es la inacción de los los políticos y la falta de ayudas. Debemos acabar con la discriminación e implementar la normalización”. I llavors el “gracias por la gran acogida” i tot allò.
El truc és el mateix que fa servir sempre el partit que li dona suport: trobar un problema allà on no n’hi havia cap i explotar-lo. Per a qui és aquest tuit? Per als gitanos de Barcelona [sic] o per als altres? Per als altres, diria. Per als que estan disposats a considerar que sí, mira, que els gitanos poden ser un problema. Per als que estarien disposats a fer discriminacions. El “problema dels gitanos de Barcelona” no existeix, i ens en recordarem amb nostàlgia, d’aquesta inexistència, si és que l’home surt elegit. Parlar de la “inacció dels polítics” cap al col·lectiu gitano, com si el col·lectiu gitano necessités una “acció” , com si el col·lectiu gitano no fos capaç de fer política, és fer-li creure al votant que tots els gitanos són problemàtics i a tots se’ls ha d’ajudar. Quina llàstima que quan es va estrenar l’obra 'Jar', de l’enyorat Manuel Veiga, mort no fa gaire, i gran coneixedor de la Carmen Amaya, en Valls fos a França (entre altres coses, expulsant gitanos). 'Jar' vol dir, per cert, 'escalfor a l’ànima'. El "problema" d’alguns barris de la ciutat de Barcelona (també de Sant Adrià) és la pobresa. I de pobresa n’hi ha de tots els colors.
