El "pudridero"
El coronel Pérez de los Cobos va mentir al judici de l’1 d’Octubre que va condemnar a presó activistes i càrrecs electes del govern de Catalunya per una violència que no va existir. Ara sabem, gràcies a la investigació del jutjat número set de Barcelona, que dos dies abans va haver-hi reunions de coordinació i es va decidir en quines escoles “s’actuaria”. Això era independent de l’actuació dels Mossos o de nosaltres, els votants. Ja estava escrit.
Això, en una democràcia consolidada (i no a la “democracia que nos dimos entre todos”) faria caure l’acusació, també de sedició, del cap dels Mossos de llavors, el major Trapero. Se’ns havia de pegar, fessin el que fessin els Mossos. Per tant, dir que “els Mossos no van fer res” és tan fals com dir –com han dit– que Dolors Bassa era consellera d’Ensenyament o que davant de la conselleria d’Economia, en aquella manifestació, hi va haver violència compatible amb la “sedició”. Si Pérez de los Cobos ha mentit, el judici no ha sigut just, perquè hi ha hagut fals testimoni.
Pérez de los Cobos (com Enric Millo o Rajoy o Sáenz de Santamaría, que també van mentir) no sentirà cap desassossec per haver mentit, perquè ha mentit per Espanya. Tampoc passaria res si no hagués mentit, entenguem-nos, perquè de la mateixa manera que les ordres de pegar ara sabem que ja estaven donades, passés el que passés, probablement les ordres de condemnar, passés el que passés, també. El que em sap greu és el silenci, còmplice, dels bons espanyols. Per Espanya s’ha de mentir, perquè “Todo por la patria” és “todo”. Però llavors, què és exactament aquesta pàtria, que ja ha aguantat, no ho oblidem, crims d’estat en democràcia i clavegueres i frases com “Les hemos destrozado el sistema sanitario”? Segurament és una cosa semblant a aquella cambra de San Lorenzo del Escorial, contigua al Panteó dels Reis, que té un nom al·legòric, i que serveix per momificar, al llarg de 40 anys, les restes mortals de tots els membres de la reialesa que traspassen.
