Els punyeteros castells
EscriptoraEl diputat Carrizosa va i diu al Parlament de Catalunya, citant, suposo, una frase del president: "¿A usted le parece muy normal: ‘Vagin a veure Catalunya i els castellers...’?" És una retòrica tan nacionalista, tan menyspreativa...! "Oiga ¿pero usted qué se cree, usted qué sabe de mi vida, usted qué sabe de mi vínculo con Cataluña y por dónde he ido y por dónde me he paseado y por dónde no? Usted supone que como soy una bestezuela de esas que grita y pone recursos no me he ido a ver un p... puñetero 'castell' en mi vida. Pues siga con sus creencias".
En una cosa té raó: demanar als altres que vagin a veure els punyeteros castells és efectivament "retòrica nacionalista". Els punyeteros castells són extraordinaris, i tothom (que no sigui idiota del tot) s’emocionarà veient-los. Però admetem-ho. Hi ha un tipus de persona que viu en un lloc sense conèixer-ne res més que el gimnàs, una botiga italiana 'delikatessen' i quatre bars. Vet aquí que viatja als Estats Units i se’n va al Mont Rushmore, i vet aquí que se’n va a la Borgonya i visita cellers, però viu a Catalunya i, a diferència del que fan els guiris, no ha anat a veure punyeteros castells. Ni ha sentit els nostres músics, ni ha llegit els nostres autors, ni coneix els nostres dibuixants, ni els nostres ballarins, ni els nostres humoristes, ni els nostres editors, ni els nostres viticultors, ni tan sols els nostres cuiners.
Admetem-ho, encara que ens costi. Hi ha una mena de gent que no té cap curiositat pels costums del lloc on treballa. Viu en un gueto mental, còmode i asèptic. Jo diria que puc perdonar-ho tot, excepte la falta de curiositat. Li explico sempre a la meva filla la història edificant de la Bíblia sobre la dona de Lot. Déu decideix enviar el desastre a Sodoma i Gomorra però salva Lot i senyora. I els adverteix: "No mireu enrere". Ell creu. Ella no. Jo sempre li pregunto a la meva filla: "Qui ho va fer bé? Ell o ella?" I la resposta és "Ella", esclar! Ella va fer el que calia: mirar! (No cal dir que l’acte de desobediència va acabar fatal.)
