Que hi ha algú?
EscriptoraPublicava el diari 'El País' una nova filtració de la causa contra polítics i activistes catalans, en presó preventiva des de fa gairebé un any: els acusaran de rebel·lió, com a Companys. Els condemnaran a tota una vida a la presó. A mort no, que no n’hi ha.
Basant-se en fonts del Tribunal Suprem diuen que (obro cometes i tradueixo) “l’alçament va ser de tal dimensió que va tenir la capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d’una possible actuació les forces de l’ordre, sabedores que qualsevol oposició als plans rebels faria que l’alçament es tornés violent i bel·licós”.
Si hi hagués algú, sisplau, que encara cregués en l’honestedat de les paraules, algú d’aquells que demanaven diàleg, que torni a llegir aquesta frase, filtrada sense cap vergonya. És tan terrorífica que ja és còmica, i només s’entén si es té en compte que –com en un judici contra un enemic de guerra, com en un judici contra una dona acusada de bruixa– es tracta de muntar una farsa metafísica que no et creus ni tu i que no cal que es cregui ningú. És a dir: si era un alçament violent (requisit imprescindible per a la rebel·lió) la policia o l’exèrcit hauria hagut d’intervenir per sufocar-lo. Més que res perquè cap d’aquests polítics i activistes, ni cap dels manifestants pacífics, tenien cap arma. La policia sí. I és fàcil –com sabem– reduir manifestants desarmats quan tu vas armat.
Com ho arreglen, doncs, això? Dient que l’alçament era “de tal dimensió” (signifiqui el que signifiqui això) que els va “dissuadir d’intervenir”. Si hagués intervingut, diuen, llavors sí que l’alçament hauria estat “violent i bel·licós”. És el primer cas en la història en què la policia no intervé per una causa futura. L’1 d’Octubre no va tenir cap mirament, en canvi. Però per què s’hauria tornat “violent i bel·licós” aquest alçament? Per l’actuació policial, esclar. Llavors podem concloure que no n’era, de violent, perquè si no, no s’hi hauria pogut “tornar”. I si no era violent no era rebel·lió. Cap espanyol just a l’altre cantó?
