La revolució de l’últim trimestre

EscriptoraLlegim una notícia a l’ARA de Natalia Arroyo sobre futbol que parla de tu i de mi: “Els futbolistes que fan anys passat el setembre, tenen menys possibilitats de triomfar”. Diu que al futbol base, “en jugadors de sis, set o vuit anys, deu mesos es noten molt. No és només un aspecte físic, és coordinatiu, de força, de ser més viu...”

Tu i jo sabem de què va, això. A la classe, tothom sap cordar-se les sabates, tothom corre més, tothom s’aprèn el ball dels cargols, tothom dona la talla pel Tibidabo abans que tu. Durant els mesos d’estiu creixes! Et cau una dent! Aprens a fer servir els coberts! Però vet aquí que quan comença el nou curs els altres també han crescut. Els han caigut més dents. I han après noves habilitats que a tu et semblen superpoders. Com per exemple pelar una poma a la manera dels grans: amb el dit gros sobre la pell de la fruita, mentre els quatre dits restants agafen el ganivet. Tot va començar a P3, on s’ha d’arribar sense bolquers. A la teva bossa hi havia molta més roba de recanvi per als “accidents”.

Però ser sempre l'última de piscina té un gran avantatge quan ets gran i mig any ja no importa. De gran, gaudiràs el doble qualsevol poma que pelis (pren-t’ho metafòricament, això) perquè fer-ho et semblarà un miracle. Hauríem de comprovar si els futbolistes nascuts l’últim trimestre celebren més els gols que els altres. Estic segura que sí. I no només per això, sinó perquè els nascuts l’últim trimestre solem tenir aniversaris pitjors. No podem fer una festa en un parc, perquè fa fred, i a dins de casa no ens hi caben gaires nens. A més a més, arriba Nadal i els regals solen ser més modestos i, sobretot, molt “pràctics” (paraula detestable) perquè d’aquí dos dies venen els Reis.