Rufián, ves-hi...

Felip VI té un mes molt estressant, com tots els súbdits sabem, perquè a part dels sopars d’empresa que pugui tenir (potser ha de fer l’amic invisible amb els col·legues de l'Aràbia Saudita) ha de practicar el discurs nadalenc que li preparen el guionista i potser el logopeda, i, a més a més, fer la ronda de consultes amb els grups parlamentaris per “encarregar” formar govern. L’home dels punys, tot i ser una figura decorativa, però, es veu que hauria expressat la seva opinió política, si fem cas a Diario16. Diuen ells: “Al cap i a la fi, aniria contra la lògica que un rei donés llum verda a un govern republicà que pretén acabar amb la seva dinastia”. Home, no és ben bé així. Si ens independitzéssim d’Espanya, el que faci ell amb la seva dinastia ens importaria tant com la vida sexual de Leticia Sabater. Per a mi, ja us ho dic ara, com si fa honor als avantpassats i arregla un matrimoni entre l’Elionor i en Froilà.

Doncs bé. En Gabriel Rufián, d’Esquerra Republicana, ha dit que no hi anirà, a la ronda de consultes amb el rei. I trobo que és un error. Hi ha d’anar. Que faci el favor de dir-li al xofer que el porti fins al bar El Drac, de la Bisbal (no li aconsello el transport públic; podria morir de vell). És a l’avinguda de les Voltes número tres. Un cop allà, que demani un entrepà. Li proposo un monarca, que és, en paraules del seu noble autor, un maxisandvitx. I quan el noble autor l’hi serveixi, que alci els ulls i se’l miri. És Albert I, fill gran del rei Joan Carles, segons les proves d’ADN. Que consulti amb l’Albert I els detalls de la investidura, no pas amb l’impostor, son germà petit, que n’ocupa el tron. Visca Albert I.