El Salvatge Oest i el xèrif

EscriptoraEl govern espanyol es reunirà amb els pares (guàrdies civils) d’aquells alumnes suposadament colpits per les paraules dels mestres de l'institut quan van parlar de la violència (dels guàrdies civils) durant l’1-O. No es reunirà amb els mestres, ni amb els pares dels altres alumnes. Però el diari 'El Mundo' i el diligent Albert Rivera ja s’han apressat a mostrar-nos-en les cares com a l’Oest. Les dels mestres. No les dels pares, que deuen tenir dret –a part de dret de reunió unilateral amb el govern– a la intimitat. No sé si aquests pares, per cert, es queixaran el dia que els mestres parlin de l’assassinat de García Lorca, a mans de la Guàrdia Civil, o si ho han fet, aquests dies, a propòsit del judici als violadors de la noia dels Sanfermines, un d’ells també guàrdia civil. No sé si el problema és que no es pot criticar la Guàrdia Civil.

Els fets de l’1 d’octubre no són uns fets d’actualitat qualssevol. Els nens l’endemà van veure els vidres trencats de les classes. Vull pensar que aquests guàrdies civils, pares de l’institut, van lamentar que peguessin a altres pares i mares d’aquell institut. En tot cas, els fets van ser bàrbars i així ho havien de fer saber els mestres als alumnes. Perquè als alumnes se’ls ha d’enviar un missatge important: no s’ha de pegar.

A les escoles i els instituts de Catalunya hi ha fills de polítics de tots colors, fills de persones maleducades, de masclistes, d’irresponsables... I els mestres estimen i respecten aquests nens malgrat els seus pares. De vegades, són els nens els que s’avergonyeixen del que fem, som o pensem els seus pares. Per sort.

El problema de tot plegat és la nul·la consideració que es té a la professió de mestre. Tothom potinejant. Ara decidint quantes hores de castellà volen, ara si han de tenir deures, ara si les cançons de música són adequades, ara si els llibres. El problema de tot plegat és que molts pares no es consideren usuaris d’una comunitat de la qual formen part. Se’n consideren clients.