Sang presumpta

EscriptoraUn dels policies nacionals que van donar cops de porra durant l’1 d’Octubre declarava ahir a la Ciutat de la Justícia. Segons informava Catalunya Ràdio, quan li van preguntar per la sang que s’havia vessat a terra va etzibar: “Sang presumpta”. I va afegir que aquell fluid vermell que, també presumptament, sortia dels caps de les, també presumptes, víctimes, podia ser pintura vermella. L’1 d’Octubre, segons aquest policia, va ser una mena d’anunci de Titanlux.

Sang presumpta. Que el condecorin. És de l’escola filosòfica del ministre Fernández Díaz, que va dir que si aquells immigrants de l’Estret van ofegar-se, va ser perquè van deixar de nedar. I, esclar, quan deixes de nedar i et trobes al medi aquàtic ja se sap què passa. Que deixis de nedar precisament perquè t’han disparat una pilota de goma és un detall menor.

Aquest policia –’Einstein de 'la Benemérita'– pot servir la pàtria des de diversos vessants, tots ells magnífics. ¿Que ha d’interrogar un indepe i sense voler li trenca un braç? La frase ja la tenim si hagués d’anar a declarar: “Fractura presumpta”. ¿Que un detingut li cau finestra avall? Cap problema. “S’ha tirat ell i això que hi ha escampat a terra són presumptes vísceres. Li van sobrar de Halloween: les va comprar en un basar”.

En fi, aquest perla, que ha superat tots els tests psicotècnics que et fan fer per entrar al Cos Nacional de Policia, i que presumptament declara (i pega) en sobrietat, afirma que la sang de l’1 d’Octubre és pintura vermella. No vull pensar què faria si la parella l’enxampés un dia al llit amb una altra o un altre. Dir la clàssica frase: “No és el que sembla”. Però, tot seguit, raonar-ho. I acabar-la convencent. “Això que veus aquí és una presumpta capsa de preservatius”.