Seat Tarraco

EscriptoraQue la Seat hagi decidit que traurà al mercat un cotxe anomenat Seat Tarraco ha emocionat els periodistes. “Un Seat amb nom català”, han dit.

Però no és un Seat amb nom català. És un Seat amb nom llatí. Tarraco és el nom que rebia la capital de la Hispania Citerior, actualment Tarragona, fundada pels germans Gneu i Publi Corneli Escipió. Si el Seat que diem dugués nom català es diria Seat Tarragona, que tampoc seria cap dolor massa intens per als tabarnesos perquè s’escriu igual en la llengua que feia servir Carles I per parlar amb Déu que en la llengua amb què els pagesos catalans cridem el bestiar.

Si ara el Seat León, que duu un nom en espanyol, es digués Seat Legio VII Gemina, ja no duria un nom en espanyol. Duria un nom en llatí d’una ciutat espanyola. I si el Seat Toledo, que duu un nom en espanyol, es digués Seat Toletum, doncs ja no duria un nom en espanyol, duria un nom en llatí d’una ciutat espanyola.

Entenc molt bé que els Seat Collbató, Viladecans, Centelles, Lleida, Girona, Valls, Reus, Terrassa, Sant Cugat... no es vendrien. I que els amants del Seat Atapuerca (en preparació) el boicotejarien a l’instant. Entenc que buscar el nom en llatí és la concessioneta, simpàtica, poca cosa, equidistant, que es pot oferir sense por al descens de vendes als que s’anomenen “no nacionalistes”, que són els mateixos que anomenen “negres” els “negres” i, en canvi, a ells mateixos, quan els preguntes quin color de pell tenen, et diuen que “el normal”. A mi, sincerament, m’és igual el nom dels cotxes. Si penso en la Seat penso en allò que van explicar des del comitè d’empresa: el rei Felip VI de Borbó els va trucar per pressionar-los, a causa, no cal dir-ho, del “desafiament” català. De tota manera, el meu cotxe preferit sempre ha tingut un nom català sense voler. El Picanto, que jo sempre accentuo i converteixo en un entranyable “picantó”.