Ser de centre

Manuel Valls (un home que ha deixat una empremta inesborrable als diversos partits polítics per on ha passat) explica a Crónica Global que ara pretén “explorar un projecte centrista”. L’ex primer ministre francès diu que ha rebut suport d’exdirigents de Ciudadanos (partit que li va servir per presentar-se a l’alcaldia de Barcelona) i que vol “ser útil” a una “operació de centre que permeti obtenir vots a esquerra i dreta”. El somni de l’Íbex, sí, ¿però també dels votants? Ell vol acollir sota el seu dúctil mantell “els que dissenteixin d’un acord amb l’independentisme i els que no volen saber res d’una dreta que s’ha apropiat de la Constitució”. És ben poca cosa i no és prou.

Ser de centre deu voler dir que, en consciència, t’agraden algunes de les coses que fan les esquerres i algunes de les coses que fan les dretes. Les polítiques econòmiques, les culturals... Per tant, com a elector, no votes el centre només perquè pacti tant amb els de dretes com amb els d’esquerres segons mercat. Justament, no t’agrada tot de les esquerres, ni tot de les dretes. Entenc que un polític es faci de centre (de centre dòcil, com en aquest cas) perquè això li assegura una poltrona perpètua. Pactarà amb el PP i el PSOE, que d’això es tracta. Però no entenc que un elector, en aquestes circumstàncies, es faci de centre. Per què? Per pactar? La beixamel és útil per als canalons, però no té cap sentit sola, i per tant poques persones et diran que és el seu plat preferit. ¿A qui li pot fer il·lusió ser el comodí, la crossa? ¿A qui li pot fer il·lusió saber que el teu partit és a punt per dir, com Alfredo Landa fent de Paco, el Bajo: “Suélteme, señorito”?

De tota manera, si Manuel Valls arriba a tenir un càrrec, friso per veure com encararà les polítiques que ja li hem vist fer a França. Com es fa una expulsió de gitanos “de centre”?