Sis, sis, sis...

Llegeixo que el rei Joan Carles va treure 100.000 euros al mes del compte de Suïssa entre el 2008 i el 2012 “que s'haurien destinat a despeses quotidianes de la família reial espanyola”. Fem un punt i a part, traguem-nos un moment la mascareta i respirem fondo.

Cent mil al mes per a “despeses quotidianes”. No pas extraordinàries, entenguem-nos. Descartem el pagament de la hipoteca de Felip, la del rei, la de la reina i la de la Corinna, perquè, pel que sabem, vivien tots a Palau (la Corinna, en un pavelló annex). I el palau d’hivern, així com el d’estiu, el paguem nosaltres. La Cristina sí que tenia hipoteca, la del palauet de Pedralbes, i suposo que l’Helena també, però tenien –suposo que encara tenen– una assignació mensual no gens menyspreable, que també hem pagat nosaltres. La Cristina, a més a més, és una dona treballadora: feia feina a La Caixa. D’acord que potser l’Helena li passa pensió al Marichalar, perquè no vagi al Sálvame, i la Letícia potser també als exs, a l’avi i a les tietes, pel mateix motiu. Potser no. Però els de Palau no compren menjar, ni beure, perquè hi ha un pressupost. No han d’anar a la fruiteria, no han de pagar lampistes, jardiners o el manteniment de la piscina.

Comptant que no paguen tot això, cent mil per a despeses “quotidianes” em sembla molt fins i tot a mi, que, per desgràcia, tinc la mà foradada. Cent mil entre cinc: el rei, la reina i els tres fills. Són vint mil al mes per a cadascú. Et dona per comprar una llauna de caviar el dilluns, un Vega Sicilia el dimarts, un bitllet d’avió el dimecres, un bótox el dijous, qui sap què el divendres... Compto, esclar, que aquesta gent quan van als llocs són convidats. Si comptem que un mes té trenta dies, ens surt que podien gastar cada dia 666,666 euros. El número de la bèstia.